Després de la nit de disfresses, sols els més valents (o els que més havien dormit) van poder anar a la despertà.
Ja després d´esmorçar i agafar forces per al que restava de festa, ens n´anarem a gaudir de l´últim passacarr
ers del 2009. 
Una casalleta per ací...
Un ball per allà...
Visiteta al mercadillo...
Ja no ens quedaven forces... i anàvem per terra...
Però en arribar a la Plaça del Regne, on presenciaríem la última mascletà d´estes falles, les forces ens van vindre de nou al vore, des d´aquell balcó reservat per a nosaltres, a tota Alzira congregada als nostres peus.
Vam poder gaudir de la mascletà més "pròxima" de la nostra vida, amb "cattering" i tribuna pròpia.
Mai oblidarem a eixos dos fallers que van fer possible que nosaltres 4 gaudirem d´aquells moments tan emocionants: gràcies a Óscar i Susana.
I gràcies també a eixa xaranga (EL DUENDE), que ha estat a punt en tot moment per fer-nos viure unes falles tan boniques (vos esperem l´any que ve!!).
Després de dinar una boníssima fideuá, ens vam reunir de nou per acudir al Parc l´Alquenencia, des d´on eixiríem ballant el pasdoble pels carrers d´Alzira (molt bona l´Alqueria Blanca, però per favor, l´any que ve donem-li més importància a aquest acte... que ens veu tota Alzira!!jajaja).
I al igual que tot comença... tot arriba a la seua fi. Sols ens restava arribar al nostre cau i prendre foc als que havien sigut els nostres monuments per al 2009.
Molt de treball, moltes hores de feina i diners... que en un ratet es convertirien en flames, donant fi a les falles del 2009.
A les 21:00h ja estava tot preparat per a donar pas a la Cremà de la nostra falleta infantil.
Després de que Falleres Majors i Presidents escolliren un ninot de la falla com a record d´aquest any, i amb l´ajuda dels nostres pirotècnics particulars (gràcies Ruben i Miguel, que encara que amb el ull malet, estàs a punt per a tot) Jordi i Teresa van prendre foc a la traca que prendria en flames el nostre monument infantil.
Sols ens quedava al carrer Pere Esplugues el nostre monument gran, que amb l´arribada dels bombers (molt puntuals a les 22:00h) i després d´assegurar-nos de que tot estava ben preparat, va lluir en flames quan Pedro i Rebeca li donaren foc a la seua traca corresponent.
Totes les emocions viscudes durant l´any passaven per davant dels nostres ulls en tan sols uns segons, tot el cansament dels últims dies, tota la il.lusó depositada en els nostres càrrecs... en definitiva TOT es reduia a cendres.
Des d´ací donem les gràcies a tots aquells que han fet possible que aquest any siga tan especial per a nosaltres, a eixes persones que han estat al nostre costat en tot moment i també a les que ens han ajudat i animat la festa.
Ser President no és una tasca fàcil, i més quan tot el que fas ho fas amb il.lusió per a que tot isca el millor possible.
Ser Fallera Major és un càrrec ple de emocions i sensacions que, després de viscudes, no s´obliden mai.
Per a saber-ho, s´ha de viure... i portar les falles tant gravades al cor com les portem nosaltres, que respirem l´olor a pòlvora i que per les nostres venes corre la sang més fallera.
Gràcies a tota la comissió per l´exercici que ens haveu fet disfrutar.
